El dia del treballador se celebra en tribut als treballadors de Chicago, Estats Units, que el 1886 van començar una inèdita vaga per aconseguir una jornada laboral de vuit hores, en comptes de les 12 o 16 hores que realitzaven. Encara que als Estats Units, el Dia del treballador se celebra el primer dilluns de setembre, per desvincular-la de la seva connotació socialista.

El 1904, la Segona Internacional, reunida a Amsterdam, van continuar amb la lluita dels treballadors de Chicago per tal que més països se sumessin a l’establiment legal de la jornada de vuit hores i va establir com a mesura obligatòria que les organitzacions sindicals de tots els països deixessin de treballar l’1 de Maig, sempre que no fos un perjudici pels treballadors. Així es va començar a establir l’1 de Maig com dia festiu en honor a la classe obrera.

A poc a poc, a Europa es van anar aconseguint alguns avanços. El 1919 França ratificava la jornada laboral de vuit hores. A Espanya, el mateix any i després de la vaga de La Canadenca, organitzada pels moviments anarquistes de Barcelona, va fer que es signes el Decret de la jornada de vuit hores de treball. Això va fer que Espanya fos el primer país europeu en assolir aquesta fita.

El 1954, el papa Pio XII va declarar l’1 de Maig com a festa de Sant Josep Obrer.