El Topless, conegut com l’acte de mostrar el pit femení nu en públic, va començar a expandir-se a la fi dels anys 60, principis dels 70, quan nombrosos grups musicals femenins, com la banda danesa “The LadyBirds”, actuaven en topless, o el que és el mateix, nues de cintura per a dalt.

La ballarina, cantant i actriu nord-americana Joséphine Baker, també fou una de les primeres icones musicals a ballar a pit descobert, una pràctica que des de llavors ha estat motiu de lluita per part de moltes dones que encara avui reivindiquen el seu dret a poder mostrar una part del cos femení tan normal com qualsevol altra.

De fet en termes de legalitat, el Topless està tan normalitzat com que segueix sent un acte il·licit en molts estats, sent aquesta pràctica no solament prohibida sinó vista amb mals ulls fins i tot pels ciutadans locals.

Així, en països  com Brasil, Malàisia, Estats Units o Xina l’acte d’ensenyar els sins en públic no gaudeix de l’acceptació que si té en altres països com Nova Zelanda on fins i tot se li permet a les dones fer Topless al carrer, sense necessitat d’estar a la platja.

El Dia Internacional del Topless busca, per tant, conscienciar als ciutadans de la necessitat de naturalitzar i normalitzar els pits de la dona promovent així la seva igualtat pel que fa als homes promovent per mitjà de diferents actes i moviments, com el TopFreedom, aconseguir canvis en les lleis que tractin de forma equitativa homes i dones com a forma d’igualtat de gènere.